Pla va escriure "Madrid 1921. Un dietario" quan era molt jove, i el va reescriure després un parell de vegades. Aquesta que comento és una reimpressió de l'edició castellana de 1966. La descripció que fa de Madrid és antològica. Per descomptat, es tracta d'un Madrid que es pot dir que ja no existeix, anterior a la guerra civil espanyola, però igualment interessant.
Sí que continuen vigents algunes veritats eternes incrustades en el subconscient dels observadors catalans quan el que observen és la capital d'Espanya. I també són vigents molts dels tòpics sobre els catalans presents en l'imaginari madrileny descrit per Pla. Aquest és un dels elements més divertits i punyents d'aquest llibre.
És brutal l'envejable facilitat de l'escriptor per descriure els llocs i els paisatges (ara mateix recordo la cruel descripció que fa de San Lorenzo del Escorial), evident, d'altra banda, en tota la seva producció literària.
Finalment, destacar també el capítol final, breu i senzill, que explica amb claredat per què l'autor escriu el que escriu, i de la manera que ho fa, sobre una ciutat com Madrid: s'ha de llegir (no el capítol final, sinó tot el llibre). ( )