Un escriptor separat de fa poc, està encara passant el dol, se'n va al Clínic perquè no es troba prou bé. És un dia festiu, un 11 de setembre. Hipocondríac, avorrit, sol? La mare també fa poc temps se li ha mort. Mentre espera el resultat de les anàlisis que li han fet coneix la Maria al passadís. Ella serà operada l'endemà mateix d'un càncer. Inicien una conversa que de mica en mica es va endinsant en les pors, la solitud, el remordiments... Es crea una relació intensa entre ells, seducció, necessitat de tenir cura d'algú indefens... És una relació d'un dia però que marcarà profundament als dos protagonistes.
És un relat esperançador i emotiu, l'autor el va escriure com a homenatge a la seva dona morta de càncer al Clínic. ( )

Una dona malalta es troba amb un home a l'hospital (relat d'un dia) ( )

A l’espera del resultat d’una analítica, en Pere seu en un banc a la galeria mig buida de la tercera planta de l’Hospital Clínic el matí d’un diumenge onze de setembre, i té tot un dia buit al davant. “Puc seure?”, li diu una dona estilitzada de cabells i ulls bruns, que voreja com ell la cinquantena i que va vestida amb la inconfusible bata blanca dels pacients.

Aquesta circumstància fortuïta és l’inici d’una jornada de converses i aproximacions en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils, en la necessitat d’escalf i de companyia, i en la por a la solitud i a la mort. Mentre que a ell l’ha deixat la parella, la Maria està casada i té dos fills, però se sent sola davant la prova que li han de fer l’endemà per saber si pateix un càncer que ja creia superat.

Amb una seductora narració ajustada a aquesta trobada casual, accedim a una emotiva història sobre l’entrega i l’amor per conjurar la mort.