Edward Chancellor
Teoksen Devil Take the Hindmost: A History of Financial Speculation tekijä
Tietoja tekijästä
Edward Chancellor estudio historia en Cambridge y Oxford. A principios de la decada de los '90 trabajo en el banco de inversiones Lazards, en Londres. Escribe habitualmente en el Financial Times y en The Economist
Tekijän teokset
Merkitty avainsanalla
Yleistieto
- Sukupuoli
- male
- Ammatit
- journalist
banker - Suhteet
- Chancellor, John (father)
Chancellor, Anna (sister)
Chancellor, Alexander (uncle) - Organisaatiot
- Lazard Freres & Company
Breakingviews.com
GMO
Jäseniä
Kirja-arvosteluja
Palkinnot
You May Also Like
Tilastot
- Teokset
- 8
- Jäseniä
- 810
- Suosituimmuussija
- #31,510
- Arvio (tähdet)
- 4.0
- Kirja-arvosteluja
- 12
- ISBN:t
- 28
- Kielet
- 6
- Kuinka monen suosikki
- 1
El fet que la crisi de 2008 fos internacional, independent de les regulacions locals, sembla assenyalar els baixos tipus d’interès com a principal responsable de la gran bombolla financera que va esclatar el 2008. Certament al tipus baixos també s’hi pot afegir una multiplicitat de forces casuals, com són la proliferació de productes financers complexes, classificacions de crèdit maldestres, models de risc carregats de problemes, una conducta de passar el problema a un altre en l’àmbit del crèdit hipotecari, regulacions insuficients, eufòria col·lectiva, tassa excessiva d’estalvi a nivell mundial i altres. Però això no treu responsabilitat als baixos tipus interès.
L'autor té una visió crítica dels governadors de la Reserva Federal dels Estats Units Alan Greenspan i Ben Bernanke, els quals es preocupaven principalment de regular la política monetària per assolir un objectiu d’inflació anual del 2% i obviar l’increment desmesurat i especulatiu de preus de la borsa, l’habitatge i altres actius.
Els economistes monetaristes tendien a pensar que la gestió de la massa monetària i els tipus d’interès només afectaven a la inflació, i que les bombolles econòmiques eren producte d’una regulació mal feta. El fet que l’increment especulatiu de preus fos un fenomen internacional, amb regulacions locals diferents, sembla desmentir en part aquesta afirmació. Però el paper galdós dels bancs centrals respecte a la regulació bancària i regulació dels productes financers també tenen una responsabilitat en la bogeria que es va produir. Més viat sembla que els governadors dels bancs central estaven molt focalitzats en el seu objectiu de mantenir la inflació anual en el 2% i consideraven que les bombolles especulatives no afectaven a l'economia productiva. Cagada pastoret.
La tesi principal del llibre, el fet que els baixos tipus d’interès fomenten l’economia financera i afavoreixen als tenidors d’actius especulatius, és contrària a la famosa obra de Thomas Piketty, “El capital en el segle XXI”, la qual aposta pel contrari: els major retorns del capital (interessos, beneficis, dividends i rendes) afavoreixen als rics. Els fets empírics donen la raó a Edward Chancellor.
L’argument bàsic d’aquest llibre també es pot trobar a "Dogs and Demons: Tales From the Dark Side of Modern Japan", títol d’Alex Kerr que ve a explicar el mateix en el seu capítol dedicat a la bombolla japonesa de la dècada de 1980.
El que sembla clar és que quan un factor de producció (ja sigui capital o treball) és molt barat i abundant, s'assigna de forma ineficient a l'economia i la seva productivitat és baixa perquè no hi han incentius per incrementar-la. Només cal veure els baixos salaris de Catalunya per confirmar aquesta tesi. Han afavorit el creixement desmesurat del sector turístic, creant treballadors pobres. En l'àmbit del capital, el mal ús que a vegades s'ha fet dels préstecs ICO creats per mitigar la crisi del COVID ha permès que algunes empreses zombies tinguin activitat algun temps més, ha possibilitat inversions estrafolàries, prostituint preus i allargant agonies.
Títol recomanable, d'una certa extensió i que incorpora una bona bibliografia. Per aprofitar-lo, cal una lectura reposada. Com a curiositat, cita la legislació catalana del segle XIV, on al banquer que no podia tornar els dipòsits acabava amb el cap tallat. Referenciat a "Power and Profit: The Merchant in Medieval Europe", de Peter Spufford… (lisätietoja)