"Le temps des erreurs" de Mohamed Chukri (1935-2003), és la segona part de l'autobiografia novel·lada de qui hom considera l'autor més important de les lletres marroquines contemporànies.

Crescut com un nen del carrer, Chukri decideix als 20 anys aprendre a llegir i escriure a una escola primària de Larache. Amb el temps esdevindrà professor d'institut sense abandonar mai els ambients que el van veure créixer. Les seves pàgines són plenes de la picaresca de la misèria, dels amors de les prostitutes, d'alcohol, de kif i de bogeria.

Ambientada en gran part al fascinant Tànger dels anys 50, la cosmopolita ciutat de Paul Bowles, de Juanita Narboni o Jean Genet, en el moment inicial de la independència, amb la colònia espanyola en lenta disolució.

Escrita de forma concisa i directa, sense subterfugis ni autocensura, l'autor mostra en tot moment la seva empatia amb els humils i els desheretats i assoleix una estranya bellesa basada en els petits plaers terrenals. El retrat irrepetible d'un temps i un país de la mà d'una ploma sàvia i absolutament actual. un descobriment.

Hi ha edició catalana de Bromera (2001) i castellana de Debate/Círculo de Lectores (1995) ( )