

Pikkukuvaa napsauttamalla pääset Google Booksiin.
Ladataan... Agua y jabón: 796 (Compactos) (vuoden 2022 painos)Tekijä: Marta D. Riezu (Autor)
TeostiedotAgua y jabón (tekijä: Marta D. Riezu)
![]() - Ei tämänhetkisiä Keskustelu-viestiketjuja tästä kirjasta. Van preguntar a Cecil Beaton: què és l'elegància? I va respondre: aigua i sabó. Que és el mateix que dir: el que és elegant és allò senzill, útil, de tota la vida. L'elegància involuntària s'associa al gest generós, a l'alegria discreta, a la persona que aporta i apaivaga. El llibre es divideix en tres parts: Temperaments, Objectes i Llocs. Un cànon personal construït no com un refugi contra la vulgaritat –la vulgaritat pot ser meravellosa– sinó contra el succedani. Completa el text un suplement d´afinitats en forma de diccionari. El món d'aquest llibre és fragmentari, lent, de convivència fàcil. L'escombrada de noms es pot llegir aleatòriament. No esperin emocions fortes. Obrir per qualsevol pàgina, una estona de companyia, descobrir alguna cosa, anar a fer una passejada. Això seria perfecte. "Aigua i sabó" parla de l'amor a les biblioteques públiques, l'humor barat, els mapes, la família Cirlot, Paul Léautaud, l'encant imbatible dels ocellets, el passeig errant, els hippies sospitosos, les velles pastisseries, els trens i els zepelins, Bruno Munari, Fleur Cowles, els viatges de nuvis dels nostres pares, la Venècia de Wagner, els gossos contistes, menjar fruita directament de l'arbre, el cursi i el camp, el Rastre, Josep Pla, les manies, els tricornis, les mantes, Snoopy, escombrar el nostre tros de vorera, Giorgio Morandi, Carlos Barral, Ricardo Bofill, el surf, la llana, el formatge, els jardins. El que recull "Aigua i sabó" és el resultat d'una trajectòria intuïtiva i desordenada. Hi ha lleialtats antigues i altres de recents. Hi ha, sobretot, silenci, admiració, paciència i predilecció per la realitat més propera. Preguntaron a Cecil Beaton: ¿qué es la elegancia? Y respondió: agua y jabón. Que es lo mismo que decir: lo elegante es lo sencillo, lo útil, lo de toda la vida. La elegancia involuntaria se asocia al gesto generoso, a la alegría discreta, a la persona que aporta y apacigua. El libro se divide en tres partes: «Temperamentos», «Objetos» y «Lugares». Un canon personal construido no como un refugio contra la vulgaridad –la vulgaridad puede ser maravillosa–, sino contra el sucedáneo. Completa el texto un suplemento de afinidades en forma de diccionario. El mundo de este libro es fragmentario, lento, de convivencia fácil. La barredura de nombres se puede leer aleatoriamente. No esperen emociones fuertes. Abrir por cualquier página, un rato de compañía, descubrir algo, ir a dar un paseo. Eso sería perfecto. Agua y jabón habla del amor a las bibliotecas públicas, el humor barato, los mapas, la familia Cirlot, Paul Léautaud, el encanto imbatible de los pajarillos, el paseo errante, los hippies sospechosos, las viejas pastelerías, los trenes y los zepelines, Bruno Munari, Fleur Cowles, los viajes de novios de nuestros padres, la Venecia de Wagner, los perros cuentistas, comer fruta directamente del árbol, lo cursi y lo camp, el Rastro, Josep Pla, las manías, los tricornios, las mantas, Snoopy, barrer nuestro trozo de acera, Giorgio Morandi, Carlos Barral, Ricardo Bofill, el surf, la lana, el queso, los jardines. Lo recogido en Agua y jabón es el resultado de una trayectoria intuitiva y desordenada. Hay lealtades antiguas y otras recientes. Hay, sobre todo, silencio, admiración, paciencia y predilección por la realidad más próxima. näyttää 3/3 ei arvosteluja | lisää arvostelu
Kirjastojen kuvailuja ei löytynyt. |
Current Discussions-
![]() Arvio (tähdet)Keskiarvo:![]()
Oletko sinä tämä henkilö? |
El libro se divide en tres partes: «Temperamentos», «Objetos» y «Lugares». Un canon personal construido no como un refugio contra la vulgaridad –la vulgaridad puede ser maravillosa–, sino contra el sucedáneo. Completa el texto un suplemento de afinidades en forma de diccionario. El mundo de este libro es fragmentario, lento, de convivencia fácil. La barredura de nombres se puede leer aleatoriamente. No esperen emociones fuertes. Abrir por cualquier página, un rato de compañía, descubrir algo, ir a dar un paseo. Eso sería perfecto.
Agua y jabón habla del amor a las bibliotecas públicas, el humor barato, los mapas, la familia Cirlot, Paul Léautaud, el encanto imbatible de los pajarillos, el paseo errante, los hippies sospechosos, las viejas pastelerías, los trenes y los zepelines, Bruno Munari, Fleur Cowles, los viajes de novios de nuestros padres, la Venecia de Wagner, los perros cuentistas, comer fruta directamente del árbol, lo cursi y lo camp, el Rastro, Josep Pla, las manías, los tricornios, las mantas, Snoopy, barrer nuestro trozo de acera, Giorgio Morandi, Carlos Barral, Ricardo Bofill, el surf, la lana, el queso, los jardines.
Lo recogido en Agua y jabón es el resultado de una trayectoria intuitiva y desordenada. Hay lealtades antiguas y otras recientes. Hay, sobre todo, silencio, admiración, paciencia y predilección por la realidad más próxima.