Pikkukuvaa napsauttamalla pääset Google Booksiin.
Ladataan... Els c© tarsTekijä: Antoni Dalmau
- Ladataan...
Kirjaudu LibraryThingiin nähdäksesi, pidätkö tästä kirjasta vai et. Ei tämänhetkisiä Keskustelu-viestiketjuja tästä kirjasta. ei arvosteluja | lisää arvostelu
Els c© tars van representar una de les grans heretgies a qu©· es va enfrontar l'Esgl©?sia cat©ølica a l'edat mitjana. Estesos per tota Europa amb diferents noms, la regi©? on van tenir m©?s for©?a va ser el Llenguadoc. Els c© tars, amb unes creences fonamentades en la B©?blia, en especial en l'Evangeli de Sant Joan, practicaven unes formes de vida estrictes, que inclo© en la contin©·ncia sexual, el treball manual i l'abstin©·ncia de carn. Malgrat la seva desaparici©? cap al segle XIV, els c© tars van deixar una forta empremta en l'actual sud de Fran©?a. Kirjastojen kuvailuja ei löytynyt. |
Current Discussions-
Google Books — Ladataan... LajityypitMelvil Decimal System (DDC)272.3Religions History, geographic treatment, biography of Christianity Persecutions Waldenses and Albigenses (11th-12th century)Kongressin kirjaston luokitusArvio (tähdet)Keskiarvo: Ei arvioita.Oletko sinä tämä henkilö? |
INTRODUCCIÓ
El catarisme és un moviment religiós que es va desplegar durant la baixa edat
mitjana (segles x-XIV) per diversos territoris d'Europa, de l'Asia Menor a
l'Atlà ntic i d'Alemanya a SicÃlia.
Es va estendre molt particularment pels territoris dels Balcans, pel nord
d'Ità lia i pels comtats i vescomtats que més tard serien coneguts amb el nom
comú de Llenguadoc, a Occità nia.
El catarisme constituïa una religió cristiana fonamentada essencialment en
la BÃblia i particularment en l'Evangeli de Sant Joan, i es basava en un cos
doctrinal dualista, un únic sagrament de salvació -l'anomenat "consolament- i
unes estrictes prà ctiques religioses. Estava organitzada en forma d'Esglésies
locals i adoptava en cadascuna d'aquestes el model jerà rquic de l'Església cato-
lica primitiva (bisbes, diaques, ancians). Els seus membres -coneguts tradicio
nalment per "cà tars", però denominats històricament de diverses maneres
segons els diferents indrets i fonts documentals-, tenien l'aspecte dels monjos
ortodoxos-barba i cabells llargs, habit negre-i practicaven unes formes de vida
semblants, que incloïen entre d'altres el celibat, el dejuni, la pregà ria, la
predicació i el treball manual.
L'Església catòlica va veure en el catarisme l'heretgia per excel-lència, car hi
retrobava totes les desviacions que, abans del concili de Nicea del segle IV, van
interpretar a la seva manera la revelació i el dualisme. Aquest fet, unit a l'enor-
me expansió de l'heretgia, va induir l'Església de Roma a desplegar diverses ini-
ciatives contra les anomenades "forces del mal". Les més importants foren la
croada coneguda amb el nom d'albigesa (1209-1229) i la creació dels tribunals
de la Inquisició (1231). L'acció d'aquesta darrera al llarg de més d'un segle va ser
determinant en la desaparició del catarisme, que es pot donar per definitiva al
final del segle xXIV.