Durante el verano de 1978, el Zarco, Tere y el Gafitas se dedican a dar tirones, robar coches, desvalijar casas y atracar bancos, unidos por una atracción tan extraña como indestructible. Veinte años más tarde, el Gafitas se ha convertido en el abogado más notable de la ciudad y recibe el encargo de defender al Zarco, convertido en el delincuente más famoso de España. Tere, por su parte, vuelve a funcionar como el lazo enigmático entre estos dos hombres tan diferentes y al mismo tiempo tan necesitados el uno del otro.

Un libro que, aunque compré su primera edición, siempre me produjo dificultad abordar su lectura. La aparición de la película inspirada en el libro me devolvió la voluntad de leerlo. Y esta vez sí. Destaco el estilo del autor de narrar los hechos a través de largas conversaciones con los protagonistas de la novela. Muy singular y muy efectivo. Recomiendo muy vivamente su lectura. ( )

La novel·la té dues parts, en la primera un periodista ens explica la vida d'un delinqüent juvenil, el Zarco; inspirat en la vida de Juan José Moreno Cuenca,el Vaquilla. El personatge ens arriba descrit a travès d'un adolescent que durant l'estiu del 78 pertany casualment a la mateixa banda, i per boca d'un inspector de policia secreta que inaugura la seva vida professional amb aquest cas, l'inspector Cuenca.
En paral·lel coneixem la Girona de finals dels 70, com era físicament i com eren les relacions socials a l'època, el moment de la transició on encara els sistemes socials eren del tot franquistes.
En la segona part, el mateix periodista ens trasllada vint anys després el relat de la vida del delinqüent , ara explicada pel ex-company, ara covertit en un famós advocat i pel director de la presó de Girona on porten al Zarco, fins la seva mort per sida, deu anys després.
Acaba amb un epíleg que pretèn desvetllar els enigmes que encara queden per resoldre a ulls del personaltge principal, l'Ignacio Cañas, però el cert és que el llibre finalitza deixant-nos amb dubtes importants, els dubtes que tots tenim quan pensem en la nostra vida passada i en com podria haver estat en d'altres circumstàncies.
Novel·la molt interessant, ben construïda, que es llegeix d'una tirada, situada en els darrers 30 anys de la nostra història. ( )

Unlike most of Cercas's books, this one is presented as a (fairly) straightforward, normal piece of imaginative fiction (although inevitably, it is based at least loosely on a real person). An unnamed writer is interviewing Ignacio Cañas about his connection with El Zarco (Blue-eyes), a long-term convict whose exploits as a juvenile delinquent during the period of the transition to democracy caught the imagination of Spanish journalists and film-makers, briefly turning him into a kind of Robin Hood figure.

These days, Cañas is a respectable criminal lawyer who has been representing El Zarco in his eternal disputes with the prison system, but what isn't so widely known is that during a few mad months in the summer of 1978, the 16-year-old Cañas rebelled against his middle-class background to join El Zarco's gang of juvenile criminals, stealing cars, snatching handbags and burgling holiday houses. With the interviewer's help, Cañas tries to sort out in his mind why this happened, why it didn't have any consequences for his bourgeois career, how he got drawn back into working for El Zarco, and what it was that was driving El Zarco and the rest of the gang. In particular, Cañas is puzzled about his relationship with El Zarco's closest associate, the enigmatic Tere - was it his attraction to her, or hers to him (or both), that drew him into the gang? or was she cynically using sex to manipulate him? or were their sexual encounters irrelevant to the whole thing? As the interviews keep on digging deeper, we realise that we have just as little reliable information as before - an imaginative novelist can answer questions about individual emotions and motivations, but an objective historian just has to leave them open. And the same goes for practically all the other "why?" questions raised in the book - by going over what happened and what people said, we can expose possible reasons for those things, but there is nothing that will allow us to decide reliably which account is "the correct one". ( )

Way too tortuous. And self-indulgent. ( )